A continuació l’increïble viatge a Lapònia. Parlaré del que vaig fer i del que s’hi pot veure allà. És una mica llarg així que els que sou més vagos podeu anar directament a les fotos o als videos o simplement el que volgueu, estem en un país lliure no? alsehores perquè no em deixen veure certs continguts audivisuals tipus musicals o esportius!!!! merda de globalització, trenquem les fronteres i robem als rics per alimentar als pobres, anem a viure al camp a dur una vida merament contemplativa espiritual, lluitem per les causes nobles sense perdre la fe i la honestedat, però sisplau Generalitat pagam la beca Agaur ja!!!!
Després de la reflexió inicial anem al tema. Es coneix com a Lapònia la regió nord dels països Nòrdics, situada dins del cercle polar àrtic. El nom prové dels seus habitants, la comunitat Sami, formalment coneguda com Lapp. El principal nucli dels Sami viu a Noruega, però és reparteixen també entre Suècia, Finlàndia i Rússia. Tenen tres idiomes, però no són tres dialectes, són completament diferents, fins al punt que a vegades per entendres entre ells utilitzen el finlandès si parlen dos Sami diferents. Així que allà al nord tenen 5 idiomes: els tres Sami, el Finlandès i el Suec.
Vam començar visitant el curiós castell de neu anomenat LumiLinna. Es tracta d’un museu que construeixen any rere any fet de parets de neu, ambientat com un castell.
Dins s’hi poden veure escultures de gel increïbles, aquest any la temàtica era de personatges de còmic i dibuixos animats entre ells batman i robin, tintin, astèrix, tortugues ninja, barrufets, snoopy, Ice age, Bob Esponja, Simpsons, Xmen, Marvel,… També pots disfrutar d’un bar amb barra, taules i copes de gel, un hotel i serveis religiosos a la capella gelada.
Tot seguit vam anar al poble de Santa Klauss, molt a prop de Rovaniemi i a on atravessa el cercle polar. Allà vam veure els primers rens del viatge i moltes turistades entre elles un senyor barbut vestit de vermell que ens volia cobrar 200€ per una foto de grup amb ell.
Finalment vam arrivar a Vasatokka, un antic orfenat reconvertit a un complex turistic preciós rodejat pel bosc inmmens i com no un altre llac. Una de les peculiaritats de Finlàndia és que està impregnada de llacs n’hi ha a punta pala. Vasatokka està molt a prop d’Inari, a 1100Km de Helsinki, una de les “ciutats” més importants del nord de Finlàndia. Allà vivíem en una petita cabanya de fusta per a 10 persones molt acollidora. Tothom esperava l’aurora boreal, perquè feia una nit clarísima, però res.
L’endemà van començar les emocions fortes amb un curs de supervivència extrema. Vam aprendre a pescar en el llac gelat, encara que no vam pescar res… S’ha de fer un forat amb una barrina de metre i mig per rebentar el gel i poder tirar la canya.
Ens van ensenyar a fer foc sobre la neu, construïr iglús i una ruta d’orientació amb GPS. I Per no perdre els ànims res millor que una barbacoa amb salsitxes i més salxixes enmmig del bosc. A la nit sauna, ice-swiming però no veiem l’aurora boreal enlloc.
Al dia següent altre cop al bus i cap al Nord. Ens vam afartar de veure rens, son una plaga!!! a sobre estan protegits i ves en compte de no fels-hi mal que t’endús una agradable multa de 5.000€. Vam passar a Noruega i vam arribar a l’oceà àrtic, on, altre cop hi havia molts rens, perquè al litoral tenen més facilitat per menjar les herbotes que mengen.
Finalment, a un petit poblet de pescadors ple de colors, vam assolir l’objectiu del viatge: el bany antàrtic. El poble està a 700km per sobre del cercle polar i encara que sembla mentida, l’aigua no està congelada, perquè rep dels influències del corrent del golf de Mèxic, mentre que a Helsinki, uns 1500Km al sud, el mar està completament gelat. Vam tenir un dia molt solejat i el bany va ser bastant reconfortant, tenint en compte que estava bastant encostipat i anava infiltrat a base de Ibuprofenos.
Unicament vaig perdre la sensibilitat als peus durant uns minutets de res. Allà vam tastar el cranc norueg i un formatge marró típic norueg bastant dolent. A la nit, escapadeta al llac. Barbacoa, salsitxes, guitarreta, wiskhy,… però on collons està l’aurora boreal?!?!? Això sí, cada dia unes postes de sol interminables.
Després d’un despertar prou ressacós que millor que una travessa d’esquí de fons pel bosc amb més de mig metre de neu en un dia preciós? poca cosa, la veritat una experiència formidable!!
I a la tarda cap a la granja de rens. La porta una família Sami. Van vestit amb colors molt vius tipus verd, groc i vermell combinat amb negre. Depenent de la comunitat Sami a la que representen porten un o altre vestit.
Allà: més rens. Ens van donar menjar de ren i te’l venien a menjar de la mà. També ens van fer una volteta en trineu on vam poder disfutar de les defecacions renils en primer pla.
El més interessant però va ser el repertori que ens va fer la dona més vella cantant cançons Sami mentre disfrutavem de cafè amb llet de ren, té i galetes varies en una bonica cabanya Sami.
Ja li pots posar la llet que vulguis que segueixen sense saber fer cafè, ni pa!! Allà em vaig comprar un ganivet Sami amb el manec de cuerno de ren per si em tornava a trobar aquell individu barbut vestit de vermell. També vaig descobrir que la dona me l’havia fotut amb un altre.
El dia s’havia ennubolat i les prediccions no eren optimistes, a més, era la última nit que passavem a Vasatokka. Així que tothom estava refugiat a la seva cabanya quan algú va cridar: Nothern Lights!!!! Aleshores es va produïr una estampida de gent vestida, i els més nerviosos a mig vestir cap al llac. Al principi semblaven nubols estranys, amb certa tonalitat verdosa, i de sobte BOOM.
Els nuvols van començar a brillar de color groc i verd, apareixien i desapareixien per tot arreu, per sobre, al darrere, al costat, pel davant, si senyor, això és l’aurora boreal!!!! Després de 40 minuts d’èxtasi a on no penses en el fred que realment està fent, la cosa es va apagar i tothom a casa seu. Més sauna, ice-swiming i barbacoa de despedida.
Però això no és tot, encara queda l’últim dia. Vam anar a un complex esportiu, Saariselkä , per acabar amb majúscules el viatge. Per començar safari amb Huskys, increïble. Els tenen lligats i estan espitosos. Quan deixen anar el trineu surten pitant i comença l’aventura. Per frenar-los has de pitjar un pedal que es clava en la neu i els frena. Per avançar no has de fer res, ja que els gossos no paren. Son uns animals encantadors.
Tot seguit un dels plats forts del viatge: moto de neu!!! La sensació d’agafar els 90 Km/h a través dels arbres i per sobre la neu amb una moto de 80 caballs no es pot explicar!! Per que sigui dit, es el primer cop que condueixo una moto!!
Per rematar el dia unes baixadetes en esquí i l’última atracció, cars sobre neu. Boníssimes les derrapades i els accidents, però just quan comences a fer el temps de pole position et foten fora de la pista. Et sents una mica estafat, però després de tot el que has viscut els últims dies ho pots perdonar…
I ara sí, quina pena, cap a l’autobús a les 6 de la tarda per arribar a les 2 del migdia del dia següent. Crec que vaig dormir més hores en el viatge de tornada en autobús que la resta de dies junts. Em vaig passar un altre dia dormint i al aixecar-me vaig poder afirmar amb seguretat: HA ESTAT EL MILLOR VIATGE DE LA MEVA VIDA!!!!, encara se’m caurà la llagrimeta i tot. En breu més fotos i videos. Ja podeu veure’ls al facebook. Espero que us hagi agradat la crònica i si no que us bombin!!!!
Lapònia sempre dins el cor…
rogersuomi 